Modesto

Jo era un nen. I suposo que la resta ho eran igualment, i se’l miraven, al Modesto, de la mateixa manera. Amb admiració. Era molt alt, un grandullón, i si hagués volgut, ens hauria passat la ma per la cara a tots.

Tenia tota la sabiduría alentida i parsimoniosa que la vellesa atorga amb els anys d’experiencia. Jo me l’estimava.

No sé quan de temps va durar, aquesta amistat. Potser un estiu sencer. El Modesto era un noi de pell bruna i cabell negre. La seva mirada era trista i les orelles massa evidents per ser maco. Més aviat, per les seves celles gruixudes, semblava un paleto. Però a penes, parlava, a penes alçava la vista per retar ningú, i en aquesta silenciosa força jo veia algun secret. En efecte: a mi m’ho va dir. Van ser poques converses al llarg del dessert de la sobretaula. Tardas feliçes.

Va passar el temps. Quan el vaig tornar a veure, em vaig adonar que, de sobte, no ens coneixiem, i a més, que erem de la mateixa quinta. Ara resultava que el Modesto no era tan gran. Més o menys com tothom, gastava chupa de cuiro i segur que no voldria saber res d’aquelles converses, quan em va confesar en què perdia el temps. Era un tipus més aviat brut, cridaner, buscarraons, d’aquests que es prenen quinze quintos de cervesa al llarg del dia i en el bar de sempre. Era, ni més ni menys, un qualsevol.

Tot això em va doldre poc.

Quan me’l vaig creuar pel carrer, no vaig voler mirar-li als ulls, ni saludar.

Poc desprès, en un dia de cel melancònic i poca pressa, me’l vaig tornar a creuar. I aleshores sí que vaig trobar a faltar el seu idealisme calurós. Vaig maldir la distancia que ens separava i la impossibilitat de recòrrer a una relació d’infància que amagava el cap sota terra. I em va doldre de veritat. Em va fer un mal encara més dolorós que si s’hagués mort. Per què, de la mateixa manera, m’obligava a dir adéu alguna cosa de mi mateix.

(Tant de bo m’hagués arriscat a interpel.lar-lo, a dir:

—Tio, te’n recordes d’aquella investigació que feies? I com al.lucinàvem? Doncs, ho he descobert, tio. He descobert la veritable explicació de la mort del Bruce Lee.)